Lagunas de Ruidera III

Agua que no has de beber, déjala correr, déjala, déjala!
Mamá! Mira! Un cangrejo me quiere morder los dedos del pie! Bon apetit! Vds gustan?Aún no, porque no han servido nada!

Esta carita de felicidad! Será por los km que todavía quedan? Por qué será?
Qué? Entramos o no entramos? Va! Que el sol pica más que una guindilla mexicana!
Y Dios creó al hombre y vio que era una cosa buena! Buena?
Bloggers:
Una vez más estoy con vosotros para colgar unas fotos que me mandó el "chulo" de Manolo.
Ya hace calorcito! Eh! Qué calor! Menos mal que tenemos el agüita de las lagunas para remojarnos.
Bueno ya estamos en verano y ahora el senderismo tiene que madrugar más porque sino te derrites. Si alguien hace alguna cosita y me manda las fotitos, pues, se las publico. Bueno, yo , u otro, lo mismo da.
Un fuerte abrazo y hasta otra!!!!!!!!!!!!!!!!!!

LLACUNES DE RUIDERA II

El "tio" Nando i els seus "nebots": Teresa i Tonet

Dori diu: -Veniu que ací no cubreix!

Què fresqueta!! Veniu tots a l´aigua!!

Els dos germans Pérez. Ella no sé que hem diu.

Eixos peixos mai els havia vist!!

Bloggers:

Què són les llacunes de Ruidera? Ni més ni menys que el naixement d´un riu, el Guadiana, eixe riu que naix manxec i mor andalús. Què boniques i què humides són! I, parlant d´humitat. Quina cosa apeteix després de fer la gran volta a les Llacunes? Doncs remullar-se en elles, al menys els peus. Pobrets peus! Com van acabar els meus! Amb una ampolla del tamany d´una moneda de 20 cèntims en el taló de l´esquerre! I en l´altre d´una de 10 cèntims! Si, si, rieu-vos, què tots vam acabar així! Bo, al que anava. Una marxa meravellosa! Em va agradar moltíssim. Mai havia vist en la mateixa llacuna, una parella d´aguilots llacuners, amb la seua cria, i, un poquet més endavant uns tios fent submarinisme. Tampoc havia sentit parlar mai d´uns peixos anomenats "percasoles" i uns altres, "blakbasses". I tampoc havia vist un mòbil escapar-se del seu amo. Ei!, coses que passen! M´agradaria que m´enviareu alguna foto i us la publicaria, ja que no voleu entrar en el blog.

Salutacions i fins prompte!!!!!!

Llacunes de Ruidera I

La famosa cova MONTESINOS que apareix, efectivament, en la II part i en els capítols XXII i XXIII, del Quixot de la Taca(entiéndase D. Quijote de la Mancha).

Els dos bancaris menejant el mostatxo.

L´hora d´esmorzar. Bon apetit!Què en voleu?

Vint-i-nou senderistes(vint-i-huit més un)

Bloggers:
Ja hem aplegat. No sé els quilòmetres que hem recorregut, però han sigut un grapat. Menció d´honor a Pepe Pérez que va ser el "pare" de la marxa. També menció d´honor a Àngel, eixe home de La Nucia que matineja més que ningú, i, a més a més, no parava de caminar. Què prendrà per aguantar tant? Potser llet enriquida amb timó i birra? O tal volta, té una bota de vi de nous de Mª Antonia (del pare) i va fent glopets cada mitja hora. Mireu, no ho sé! Però li ho preguntaré més avant.
I què em dieu d´eixos mòbils que s´escapen de l´amo i no apareixen? Una cordeta, Carlos! Nuga´l amb un espart i voràs con no se´n va!
Xè, després escriuré més que ara me´n vaig a la platja a acabar de posar-me moreno!